Ukiyo-e

Vista del Mont Fuji des d'Hara-juku, part de la sèrie Cinquanta-tres estacions del Tokaido, d'Hiroshige, publicat el 1850

L'ukiyo-e (浮世絵, lit. Quadres del món flotant) o estampa japonesa és un gènere de gravats xilogràfics i pintures produïts al Japó entre els segles xvii i xx. S'hi troben imatges paisatgístiques, del teatre i dels àmbits del plaer, i és el principal gènere artístic de la xilografia al Japó.[1]

L'ukiyo-e fa referència a la impetuosa cultura jove que va tenir auge al centre urbà d'Edo (actualment Tòquio), Osaka i Kyoto i que era un món en si mateix. És una al·lusió irònica al terme homònim "Món Dolorós" (憂き世), el pla terrenal de mort i renaixement en el qual es basa la religió budista.

Els ukiyo-e eren accessibles perquè es podien produir en massa. Principalment anaven adreçats als ciutadans, que en general no tenien prou diners com per comprar una pintura original. El tema original dels ukiyo-e era la vida de la ciutat, en particular les activitats i escenes dels districtes d'entreteniment. Es retrataven cortesanes boniques, corpulents lluitadors de sumo i actors populars realitzant activitats atractives. Més endavant també es van fer populars els paisatges, i es van prohibir els temes polítics i els individus que estaven per sobre dels estrats baixos de la societat (cortesanes, lluitadors i actors), que rarament apareixien. El sexe tampoc no estava permès, però apareixia de manera contínua en els gravats ukiyo-e. Alguns artistes i editors van ser multats per crear aquests shunga sexualment explícits.

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.282. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search